SANTA MARIA ASSUNTA 'LA CANONICA'
Església canonical romànica; visitat a la Marrada corsa.
A 6 km a l'est de Lucciana, cantó de U Borgu, Corsica suprana. 42° 32′ 21″ N 9° 29′ 43″ E
* Adjacent a l'antiga ciutat romana de Mariana.
A 6 km a l'est de Lucciana, cantó de U Borgu, Corsica suprana. 42° 32′ 21″ N 9° 29′ 43″ E
* Adjacent a l'antiga ciutat romana de Mariana.
Dins el terme de Lucciana, el 1119 s'alçà la cattedrala de Santa Maria Assunta, coneguda com La Canonica, a prop de l'antiga capital de Biguglia. Enderrocada pels sarraïns, l'arquebisbe Pere de Pisa i la restaurà i consagrà en 1119. L'antiga diòcesi de Mariana, establerta al segle V, depenia directament a la Santa Seu. S'adjunta a Pisa en 1092 i a Gènova en 1130. Entre 1269-1570, el bisbe de Mariana era comendatari, es a dir, no residia al lloc. Des 1570 la diòcesi depèn de Bastia.
Va ser classificada Monument Històric per Prosper Mérimée després del seu viatge a Còrsega el 1886. Els visitants poden admirar la Santa Devota oferta pel príncep Rainier III de Mònaco el 2003 i un gran Crist de bronze de Marie-Claude Sei-Dominici, pintor i escultor contemporani originari de Lucciana.
És la més polida de les prop de tres-centes que van edificar els pisans en els seus intents per evangelitzar l'illa. Segueix l'estil de la basílica romana amb proporcions perfectes, aprofita materials d'espoli de Mariana, com els capitells corintis, i utilitza lloses de marbre de Cap Corse de matisos ocres rosats i grogs.
Va ser classificada Monument Històric per Prosper Mérimée després del seu viatge a Còrsega el 1886. Els visitants poden admirar la Santa Devota oferta pel príncep Rainier III de Mònaco el 2003 i un gran Crist de bronze de Marie-Claude Sei-Dominici, pintor i escultor contemporani originari de Lucciana.
És la més polida de les prop de tres-centes que van edificar els pisans en els seus intents per evangelitzar l'illa. Segueix l'estil de la basílica romana amb proporcions perfectes, aprofita materials d'espoli de Mariana, com els capitells corintis, i utilitza lloses de marbre de Cap Corse de matisos ocres rosats i grogs.
La Canonica queda dividida interiorment en tres naus, cobertes amb armadura de fusta, per arcades de mig punt, sostingudes directament, sense capitells, per columnes de plata quadrada. L'aparell de gairebé tota l'estructura es de carreus de bona factura. La nau central presenta l'arc triomfal davant el presbiteri. Si bé exteriorment només s'aprecia l'absis central, interiorment dues absidioles amb fons pla encapçalen les naus laterals; l'absis major es cobreix, aparellat amb carreuons, amb volta de quart d'esfera; les laterals, de planta rectangular, es cobreixen amb petites lloses a plec de llibre.