SANT MARTÍ SARROCA
El Conjunt monumental de la Roca, catalogat com monument històric artístic d'interès nacional, es troba al cim del turó de la Roca i està format pel castell dels Santmartí, originari del segle X amb construccions del XII i XIII, i l'església de Santa Maria, del XII; al seu redós s'originà la població de Sant Martí Sarroca.
Tot i que el 1954 s'han trobat vestigis ibèrics a la Roca com un forn de ceràmica i restes d'habitació, la primera citació documental es troba al segle X quan el castell fou restaurat per Galí de Santmartí, que s'hi establí vers el 966.
El castell, d'origen islàmic, data del segle X i probablement fou conquerit per Galí, un dels repobladors del Penedès i que entroncà amb el famós Mir Geribert d'Olèrdola. Arnau Mir de Santmartí havia fet construir la primera església del castell dedicada a Santa Maria abans del 1100. L'ampliació i la nova consagració del temple actual data de l'any 1204 quan el castell estava en mans de Ferrer de Santmartí. Que un cop extinta la successió dels Santmartí el castell passà per diverses mans.
Posteriorment, al segle XIII, el domini del castell passà als Entença i al segle XIV en tingueren la senyoria la reina Elionor i Martí l'Humà, i el 1381 l'adquirí Bernat de Fortià, que s'hi refugià amb la reina Sibil·la de Fortià en ocasió de la malaltia i la mort del rei Pere III el Cerimoniós (1386-87).
Passà als Cervelló, senyors de Montagut i de Querol (després de la Llacuna) i vers el 1481 passà a la pia almoina de la catedral de Barcelona, que hi tenia drets des del segle anterior i que en tingué el mer i mixt imperi. El 1831 apareix com a senyor el marquès de Dosaigües.
El castell fou arruïnat durant la Primera Guerra Carlina, quan fou incendiat, i el 1963, sent de propietat Municipal, fou començat a reconstruir sota la direcció del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.
El castell, d'origen islàmic, data del segle X i probablement fou conquerit per Galí, un dels repobladors del Penedès i que entroncà amb el famós Mir Geribert d'Olèrdola. Arnau Mir de Santmartí havia fet construir la primera església del castell dedicada a Santa Maria abans del 1100. L'ampliació i la nova consagració del temple actual data de l'any 1204 quan el castell estava en mans de Ferrer de Santmartí. Que un cop extinta la successió dels Santmartí el castell passà per diverses mans.
Posteriorment, al segle XIII, el domini del castell passà als Entença i al segle XIV en tingueren la senyoria la reina Elionor i Martí l'Humà, i el 1381 l'adquirí Bernat de Fortià, que s'hi refugià amb la reina Sibil·la de Fortià en ocasió de la malaltia i la mort del rei Pere III el Cerimoniós (1386-87).
Passà als Cervelló, senyors de Montagut i de Querol (després de la Llacuna) i vers el 1481 passà a la pia almoina de la catedral de Barcelona, que hi tenia drets des del segle anterior i que en tingué el mer i mixt imperi. El 1831 apareix com a senyor el marquès de Dosaigües.
El castell fou arruïnat durant la Primera Guerra Carlina, quan fou incendiat, i el 1963, sent de propietat Municipal, fou començat a reconstruir sota la direcció del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.
PODEU VEURE TAMBÉ
- Castell dels Santmartí a patrimoni.castellsantmartí
- Ermita de Sant Joan del Lledó a patrimoni.santjoandelledó
- Rodalies de Sant Martí Sarroca a marrades.santmartísarroca