LA MURALLA MEDIEVAL DE BARCELONA
A finals del segle XIII el rei Pere el Gran va ordenar que es fortifiqués Barcelona. Ben aviat el mateix rei va establir que el Consell de Cent dirigís els treballs, i que es responsabilitzes del manteniment del que s'havia construït, amb una participació directa dels habitants de la ciutat. Al segle XIV el perímetre va quedar definitivament fixat amb 14 portals.
En primer lloc es va fortificar la ciutat fins a la Rambla, descrivint un arc on s'hi obrien 9 portals. A partir de 1369, el traçat es va ampliar per tal que el Raval quedés inclòs dins la zona protegida. En aquest nou sector hi havia 5 portals més.
En primer lloc es va fortificar la ciutat fins a la Rambla, descrivint un arc on s'hi obrien 9 portals. A partir de 1369, el traçat es va ampliar per tal que el Raval quedés inclòs dins la zona protegida. En aquest nou sector hi havia 5 portals més.
DESCRIPCIÓ DELS PORTALS MEDIEVALS
1- Portal de Sant Sever. El 1368 el Consell de Cent va decidir fortificar el Raval. Uns quants anys més tard se'n va ampliar el traçat, la muralla es va refer amb pedra i s'hi van afegir torres. La primera estava situada en aquest punt, i al segle XV s'hi va obrir un portal.
Actualment se'n poden veure les restes de la torre des de l'ascensor que comunica el carrer amb les estacions del FGC i el Metro.
2- Portal dels Tallers. La construcció d'aquest portal, situat a l'extrem del carrer Tallers, es va decidir el 1368, i el 1375 estava en obres. Abans que s'alcés el portal, el carrer es podia tancar amb una cadena.
3- Portal de Sant Antoni. Era un dels accessos principals de la ciutat. Se'n van acabar les obres de construcció el 1377. El portal estava flanquejat per dues grans torres de planta poligonal, conegudes com les torres de Sant Iu i de Sant Urbà.
4- Portal de Sant Pau. L'any 1374 es va acordar ampliar la muralla del Raval per tal d'incloure-hi les Drassanes. Amb aquesta ampliació el monestir de Sant Pau del Camp també va quedar dins del recinte. La torre amb portal es ca començar el 1391 es va construir un pont de pedra per creuar el fossat.
5- Portal de Santa Madrona. Aquest és l'únic portal que s'ha conservat de les muralles medievals de Barcelona. Es va construir a partir de 1378, paral·lelament a les obres d'ampliació de les Drassanes, després que s'acordés que aquestes quedessin protegides per les muralles de la ciutat.
Conservat gairebé integra al Paral·lel.
6- Portal de Framenors. Tancava el tram de la muralla de la Rambla i tenia aquest nom perquè a toca hi havia el convent dels franciscans de Barcelona. També era conegut amb els noms de Portal de Sant Francesc i de la Drassana.
7- Portal de Trentaclaus. També era conegut com a Portal dels Ollers. En aquesta zona de la ciutat hi treballaven els mestres terrissaires, que feien olles i escudelles, entre altres atuells de ceràmica.
Al pla del Teatre de la Rambla, actualment es pot veure un fragment de la muralla associat a l'antic Portal de Trentaclaus.
8- Portal de la Boqueria. Es tenen notícies de l'existència d'un portal amb aquest nom des de 1255. Entre 1361 i 1370 es va refer amb la construcció de dues torres i un pont de pedra. Se sap que, des del segle XIII, en aquesta zona hi va haver un mercat, origen de l'actual mercat de la Boqueria.
9- Portaferrissa. La primera notícia documental de la Portaferrissa és de 1260. Entre 1361 i 1368, en el marc de les intervencions a tot el front de muralla de la Rambla, s'hi van fer diverses actuacions, inclosa la construcció d'un pont de pedra i, en el tram que baixava fins al Portal de la Boqueria, l'addició de diverses torres.
10- Portal de Santa Anna. Hi ha diversos documents de la segona meitat del segle XIII que parlen de l'existència de portals a tocar de la Rambla, entre els quals el de Santa Anna. Tot i això, la totalitat de la muralla que donava a la Rambla es va refer a partir de 1358. Els treball van començar en aquest sector.
11- Portal dels Orbs o de l'Àngel. Les primeres notícies que documenten el Portal dels Orbs (o cecs) són de 1343. A partir de 1364 s'hi van fer diverses obres i, al començament del segle XV, la suposada aparició d'un àngel va fer que canviés de nom. Al portal mateix es va construir una capella que commemorava el fet miraculós.
12- Portal de Jonqueres. La primera notícia coneguda del Portal de Jonqueres és de 1276. Entre 1364 i 1366 i, més endavant, el 1382 es van fer obres a tot el tram que anava des del Portal Nou fins al dels Orbs, obres que van incloure la reforma del Portal de Jonqueres. El 1368 es va construir un pont de pedra al davant del portal.
13- Portal Nou. Es va construir el 1295. Estava situat en el traçat d'un dels camins principals i marcava un dels punts d'accés més importants de Barcelona. Entrant per aquest portal es podia creuar tota la ciutat. Al segle XIV se'n van refer les torres.
14- Portal de Sant Daniel. Estava situat molt a prop del monestir de les monges clarisses. Probablement es va començar a construir a finals dels segle XIII. Entre 1358 i 1382 es van dur a terme obres importants en aquest sector, com la construcció de diverses torres i l'addició d'un pont de pedra davant del portal.
Actualment se'n poden veure les restes de la torre des de l'ascensor que comunica el carrer amb les estacions del FGC i el Metro.
2- Portal dels Tallers. La construcció d'aquest portal, situat a l'extrem del carrer Tallers, es va decidir el 1368, i el 1375 estava en obres. Abans que s'alcés el portal, el carrer es podia tancar amb una cadena.
3- Portal de Sant Antoni. Era un dels accessos principals de la ciutat. Se'n van acabar les obres de construcció el 1377. El portal estava flanquejat per dues grans torres de planta poligonal, conegudes com les torres de Sant Iu i de Sant Urbà.
4- Portal de Sant Pau. L'any 1374 es va acordar ampliar la muralla del Raval per tal d'incloure-hi les Drassanes. Amb aquesta ampliació el monestir de Sant Pau del Camp també va quedar dins del recinte. La torre amb portal es ca començar el 1391 es va construir un pont de pedra per creuar el fossat.
5- Portal de Santa Madrona. Aquest és l'únic portal que s'ha conservat de les muralles medievals de Barcelona. Es va construir a partir de 1378, paral·lelament a les obres d'ampliació de les Drassanes, després que s'acordés que aquestes quedessin protegides per les muralles de la ciutat.
Conservat gairebé integra al Paral·lel.
6- Portal de Framenors. Tancava el tram de la muralla de la Rambla i tenia aquest nom perquè a toca hi havia el convent dels franciscans de Barcelona. També era conegut amb els noms de Portal de Sant Francesc i de la Drassana.
7- Portal de Trentaclaus. També era conegut com a Portal dels Ollers. En aquesta zona de la ciutat hi treballaven els mestres terrissaires, que feien olles i escudelles, entre altres atuells de ceràmica.
Al pla del Teatre de la Rambla, actualment es pot veure un fragment de la muralla associat a l'antic Portal de Trentaclaus.
8- Portal de la Boqueria. Es tenen notícies de l'existència d'un portal amb aquest nom des de 1255. Entre 1361 i 1370 es va refer amb la construcció de dues torres i un pont de pedra. Se sap que, des del segle XIII, en aquesta zona hi va haver un mercat, origen de l'actual mercat de la Boqueria.
9- Portaferrissa. La primera notícia documental de la Portaferrissa és de 1260. Entre 1361 i 1368, en el marc de les intervencions a tot el front de muralla de la Rambla, s'hi van fer diverses actuacions, inclosa la construcció d'un pont de pedra i, en el tram que baixava fins al Portal de la Boqueria, l'addició de diverses torres.
10- Portal de Santa Anna. Hi ha diversos documents de la segona meitat del segle XIII que parlen de l'existència de portals a tocar de la Rambla, entre els quals el de Santa Anna. Tot i això, la totalitat de la muralla que donava a la Rambla es va refer a partir de 1358. Els treball van començar en aquest sector.
11- Portal dels Orbs o de l'Àngel. Les primeres notícies que documenten el Portal dels Orbs (o cecs) són de 1343. A partir de 1364 s'hi van fer diverses obres i, al començament del segle XV, la suposada aparició d'un àngel va fer que canviés de nom. Al portal mateix es va construir una capella que commemorava el fet miraculós.
12- Portal de Jonqueres. La primera notícia coneguda del Portal de Jonqueres és de 1276. Entre 1364 i 1366 i, més endavant, el 1382 es van fer obres a tot el tram que anava des del Portal Nou fins al dels Orbs, obres que van incloure la reforma del Portal de Jonqueres. El 1368 es va construir un pont de pedra al davant del portal.
13- Portal Nou. Es va construir el 1295. Estava situat en el traçat d'un dels camins principals i marcava un dels punts d'accés més importants de Barcelona. Entrant per aquest portal es podia creuar tota la ciutat. Al segle XIV se'n van refer les torres.
14- Portal de Sant Daniel. Estava situat molt a prop del monestir de les monges clarisses. Probablement es va començar a construir a finals dels segle XIII. Entre 1358 i 1382 es van dur a terme obres importants en aquest sector, com la construcció de diverses torres i l'addició d'un pont de pedra davant del portal.
EDIFICACIONS BARCELONINES AL SEGLE XIV
Els tres emmurallats de la ciutat i edificacions i elements civils i religiosos al segle XIV.
LA MURALLA EN ÈPOCA MODERNA
En el decurs del segle XVI es va tancar el front marítim i es va aixecar el Portal de Mar. Durant el segle XVII el traçat de la muralla es va mantenir pràcticament intacte, malgrat que l'avenç de l'artilleria va comportar la construcció de baluards, l'enderroc de moltes torres i la desaparició d'alguns portals com els de Sant Pau, Tallers, Sant Sever i Jonqueres. El canvi més significatiu es va produir al segle XVIII amb l'aixecament de la Ciutadella.
LA MURALLA AL SEGLE XIX
Ja al XIX encara s'efectuaven obres d'adaptació a la muralla: es va obrir un nou portal al capdamunt de la Rambla i es va fer el nou Portal de Mar.
Passats més de 600 anys, a mitjan segle XIX, l'enderroc de la muralla va esdevenir una necessitat imperiosa per a Barcelona. Va ser l'Ajuntament, amb el suport de les diverses institucions ciutadanes el que va liderar les iniciatives per derruir la muralla i, finalment, va ser el Consistori el que va aconseguir fer-ho malgrat l'oposició del govern de l'estat. Sota el clam popular "Abajo las murallas", el 1854 els mateixos barcelonins la van començar a enderrocar.
L'enderroc va ser possible l'estiu de 1854, en unes circumstàncies extremes i del tot excepcionals. Eren uns dies complicats on hi havia un buit de poder al govern perquè s'havia produït un pronunciament militar. A Barcelona s'havia convocat una vaga general i s'estenia una virulenta epidèmia de Còlera. En aquest context va ser l'Ajuntament el que va tenir la iniciativa i va encapçalar el procés, i els ciutadans els qui van consumar l'enderroc. Així doncs, va ser la ciutat la que va construir les muralles i la que les va enderrocar.
Passats més de 600 anys, a mitjan segle XIX, l'enderroc de la muralla va esdevenir una necessitat imperiosa per a Barcelona. Va ser l'Ajuntament, amb el suport de les diverses institucions ciutadanes el que va liderar les iniciatives per derruir la muralla i, finalment, va ser el Consistori el que va aconseguir fer-ho malgrat l'oposició del govern de l'estat. Sota el clam popular "Abajo las murallas", el 1854 els mateixos barcelonins la van començar a enderrocar.
L'enderroc va ser possible l'estiu de 1854, en unes circumstàncies extremes i del tot excepcionals. Eren uns dies complicats on hi havia un buit de poder al govern perquè s'havia produït un pronunciament militar. A Barcelona s'havia convocat una vaga general i s'estenia una virulenta epidèmia de Còlera. En aquest context va ser l'Ajuntament el que va tenir la iniciativa i va encapçalar el procés, i els ciutadans els qui van consumar l'enderroc. Així doncs, va ser la ciutat la que va construir les muralles i la que les va enderrocar.
Extret de Barcelona recorda els seus portals medievals del web de l'Ajuntament