SAN GHJUVANNU DI CARBINI
Marrada corsa. A Carbini, al cantó de Levie, microregió de Fiumicicoli, regió de l'Alta Rocca, Sartè [Sartène], Pumonte [Còrsega del Sud]. A Levie hi ha un museu i dos importants jaciments arqueològiques.
41° 40′ 46″ N 9° 08′ 50″ E
41° 40′ 46″ N 9° 08′ 50″ E
La pieve ("església" en italià, en certa manera corrent a l'illa) de San Ghjuvannu di Carbini (Saint-Jean-Baptiste) data del s XII. El 1352 una comunitat de l'orde dels Giovannali hi estava instal·lada. Només seguien l'evangeli de sant Joan. Com els càtars, promulgaven la pobresa i la humilitat davant una Església corrupte que, com als càtars i a altres ordes, els perseguí i aniquilà. Durant l'edat mitjana pertanyia a la diòcesi d'Aléria.
D'una sola nau, l'absis no arriba al semicercle i està orientat canònicament. Hi han mènsules esculpides sustentant les arcuacions cegues que voregen les façanes sota els ràfecs. El campanar, exempt a una desena de metres al sud-oest de l'església, està coronat per arcuacions cegues, amb tres nivells de bífores a cada banda. Al seu costat hi ha un cementiri amb creus mortuòries. Romanen els fonaments de l'església de San Quilico entre el campanar i l'església.
D'una sola nau, l'absis no arriba al semicercle i està orientat canònicament. Hi han mènsules esculpides sustentant les arcuacions cegues que voregen les façanes sota els ràfecs. El campanar, exempt a una desena de metres al sud-oest de l'església, està coronat per arcuacions cegues, amb tres nivells de bífores a cada banda. Al seu costat hi ha un cementiri amb creus mortuòries. Romanen els fonaments de l'església de San Quilico entre el campanar i l'església.
Cementiri; fonaments de San Quilico; al fons, Agulles de Bavelle.