FILITOSA
Jaciment arqueològic de les edats neolítica i del bronze amb mostres megalítiques de la cultura torréene, ocupat fins a l'arribada dels romans; visitats a la Marrada corsa.
Regió de la Rocca, Corsica suttana, 41°44′50″N 8°52′17″E
* Una vintena de km en línia recta a l'est, a Levie, hi ha els jaciments de Cucuruzzu i Capula i el museu de l'Alta Rocca.
Regió de la Rocca, Corsica suttana, 41°44′50″N 8°52′17″E
* Una vintena de km en línia recta a l'est, a Levie, hi ha els jaciments de Cucuruzzu i Capula i el museu de l'Alta Rocca.
La prehistòria corsa s'inscriu en la comú als territoris litorals de la Mediterrània occidental. Vers el quart mil·lenni hi arribà el neolític primitiu mediterrani, caracteritzat per les ceràmiques impreses. La primera fase de poblament dens i important correspon a la cultura megalítica, de la fi del tercer mil·lenni i del segon; se'n coneixen nombrosos dolmens i altres monuments megalítics funeraris, però l'element més característic d'aquesta cultura són les esteles, altrament dites pedres dretes, ja en forma de menhir corrent, aïllat, ja posades en rengles, com les de Pagliaiu a la propera Sartene o, més encara, les esteles antropomorfes, com aquestes de Filitosa.
Còrsega és un dels nuclis més densos d'aquest tipus d'estàtues menhirs de tota la Mediterrània occidental, que en la darrera fase duen sovint espases, de formes corresponents a les de l'edat del bronze, gravades o en relleu. Una nova fase començà vers la meitat del segon mil·lenni amb la civilització dita torreana ("torréene"), definida el 1955, per Grosjean i altres investigadors francesos, caracteritzada per construccions monumentals, i que potser forma un cicle de cultura amb la civilització nuràgica de Sardenya i amb la cultura talaiòtica de Mallorca i Menorca, i que es mantingué, com en aquestes altres illes, fins a l'arribada de les influències clàssiques.
El jaciment prehistòric de Filitosa és un gran conjunt arquitectònic que comprèn un recinte ciclopi, tres monuments torreans, setze estàtues menhirs, gairebé trenta-dos fragments de pedres dretes tallades, un llogaret de barraques, així com diversos objectes excavats roman com fragments de ceràmica i armes.
La visita comença a la recepció, on es paga el tiquet. Hi ha una sala de museu que es recomana visitar en finalitzar la visita de Filitosa, que nosaltres varem fer en dues hores. Un camí pavimentat de 75 m condueix a una petita esplanada on s'instal·là l'estàtua-menhir més voluminosa de Còrsega, trobada al jaciment: s'anomena Filitosa V i té 3 m d'altura, 1 m d'amplada i 2 t de pes. Pel davant es presenta armada amb baix relleu, d'una llarga espasa i d'una daga amb la seva beina; per l'esquena, es perceben els detalls anatòmics i la roba. Al cantó es presenta una pedra singular dotada d'una cavitat. Audiòfons multilingües en forma de pilons metàl·lics es reparteixen pel jaciment.
Després de recórrer 250 m, arribem a un àmbit amb diverses restes presidides per una construcció d'aparell ciclopi que delimita un recinte de 130 m de llarg per 40 m d'ample. Es tracta d'un monument tumulari, anomenat Monument Est, conformat exteriorment per blocs de pedra que s'encaixen entre ells; els murs aprofiten el rocam existent per a recolzar-s'hi. Es conserva la plataforma i la rampa d'accés.
Continuant 40 m s'arriba al monument central, la torre del poble, el monument torreéene anomenat "cultual" i conegut com Monument Central. Tots els fragments de pedres dretes presentats van ser desplaçats de les seves ubicacions originals al voltant del monument en el moment de les excavacions. Sobre la torre s'hi emplaçaren les parts superiors de les estàtues-menhirs anomenades, d'esquerra a dreta, Filitosa I, Filitosa XI, Filitosa VII, Filitosa IX, Filitosa X i Filitosa XIII.
A l'interior del monument cultual, el centre de la cella està pavimentat per un sòl argilós: es tracta d'un lloc on practicar rituals funeraris o sacrificials. Des d'aquí s'observa l'agrupació de menhirs a l'altra banda del barranquet. Tombant la torre, pel nord hi ha tres fragments de l'estàtua-menhir Filitosa VI, que presenta una evolució en modelatge i faccions respecte als anteriors: celles i nas més prominents i, aparentment, cobert amb un casc (no apreciables en les meves fotos, que mostren detall de la part posterior).
Descendint una mica, ens trobem amb la imponent roca que marca l'extrem occidental de l'esperó sobre el qual s'ubica el monument cultual. Als peus d'aquesta roca la civilització torreana va construir un important complex monumental. La primera foto mostra una vista presa des de l'altra banda del torrent. Als peus de la gran roca, es troba el Monument Oest. Construït en un racó de l'esperó amb vistes a la confluència del torrent Barcajolo i la vall del Taravo. Un parament circular amb una alçada de tres a quatre metres envolta aquest conjunt monumental, de caire defensiu, habitatiu i sepulcral, emplaçat sobre un aflorament rocós. Diverses cambres, entre les quals una gran sala dividida en dos per un mur central, són unides per passadisos.
El rierol Barcajolo separa altres àmbits de Filitosa.
Creuat el torrent, sota una olivera mil·lenària, es troben Filitosa III, Filitosa IV, Filitosa I, Tappa I i Filitosa II. Aquestes estàtues-menhir són les primeres descobertes, bocaterroses, a Filitosa; l'actuació arqueològica decidí col·locar-les en les posicions actuals per a facilitar-ne la contemplació.
Una mica més enllà es troba la pedrera d'on es va extreure la pedra per a l'elaboració dels menhirs, amb mostres d'ocupació i roques de formes capricioses.
Una sala d'exposició recull restes del jaciment classificades per èpoques a més de tres estàtues-menhirs i una pedra de moldre.
ROTONDA A PETRETO BICCHISANO (RÈPLICA)
A Petreto Bicchisano, a una quinzena de km al nord-est de Filitosa, hi ha una rotonda decorada amb un dolmen i petits menhirs antropomòrfics, tot rèpliques.