CUCURUZZU I CAPULA
Jaciments arqueològics de les edats del bronze, ferro i medieval; visitats a la Marrada corsa.
A uns 8 km de Levie per carretera, microregió de Fiumicicoli, regió de l'Alta Rocca, Pumonte [Còrsega del Sud]. Des de Levie cal seguir uns 4 km la carretera cap a Mela i abans d'arribar-hi agafar el trencant assenyalat. 41° 43′ 29″ N 9° 07′ 36″ E
* A Levie hi ha el Museu de l'Alta Rocca que acull les troballes aquí efectuades i explicacions geològiques de la illa. Una vintena de km a l'oest en línia recta, prop de Propiano, hi ha el jaciment prehistòric de Filitosa amb interesants menhirs antropomòrfics.
A uns 8 km de Levie per carretera, microregió de Fiumicicoli, regió de l'Alta Rocca, Pumonte [Còrsega del Sud]. Des de Levie cal seguir uns 4 km la carretera cap a Mela i abans d'arribar-hi agafar el trencant assenyalat. 41° 43′ 29″ N 9° 07′ 36″ E
* A Levie hi ha el Museu de l'Alta Rocca que acull les troballes aquí efectuades i explicacions geològiques de la illa. Una vintena de km a l'oest en línia recta, prop de Propiano, hi ha el jaciment prehistòric de Filitosa amb interesants menhirs antropomòrfics.
A la recepció es compra l'entrada i s'ofereixen guies de text i d'àudio. Un sender marcat entre boscos, no sempre planer, descendeix suaument per una vall fins arribar a la fortalesa de Cucuruzzu, des de la qual es veuen els voltants boscosos i les Agulles de Bavedda (Forchi de Bavedda en cors, Aiguilles de Bavella en francès) i el recorregut continua fins a Capula. El bosc de Cucuruzzu-Capula ha estat ocupat i explotat des de l'Edat de Bronze fins a l'actualitat i al llarg del recorregut se'n van trobant diverses mostres assenyalades en les guies. En tractar-se de construccions castrals, tant Cucuruzzu com Capula s'anomenen casteddu ("castell"). |
CUCURUZZU
1- Plànol de Cucuruzzu. 2- A uns 15 km, les Forchi di Bavedda des de Cucuruzzu.
La fortalesa rupícola de Cucuruzzu és un lloc prehistòric descobert entre 1959 i 1963, començat a excavar aquest darrer any per Roger Grosjean, arqueòleg conegut per haver estudiat el jaciment de Filitosa, i continuat entre 1964 i 1990 per F. de Lanfranchi.
Data de l'Edat de Bronze i va ser abandonat al tercer segle a.n.e. Utilitza elements naturals, munts de grans roques de granit, que conformen els fonaments i suports per a les parets i dependències de la fortalesa, aparellada amb pedres sense treballar de mides mitjanes.
Una escala amb esglaons toscament tallats en una roca fracturada pel mig mena dins d'un recinte d'aproximadament 400 m², anomenat Casteddu di Cucuruzzu, que acull abrics, refugis, magatzems, tallers, habitacles; algunes d'aquestes dependències encastades a la muralla es comuniquen per passadís interior. Constituït com a hàbitat fortificat, inclou una torre de 8 m de diàmetre i 5,4 m d'altura.
Data de l'Edat de Bronze i va ser abandonat al tercer segle a.n.e. Utilitza elements naturals, munts de grans roques de granit, que conformen els fonaments i suports per a les parets i dependències de la fortalesa, aparellada amb pedres sense treballar de mides mitjanes.
Una escala amb esglaons toscament tallats en una roca fracturada pel mig mena dins d'un recinte d'aproximadament 400 m², anomenat Casteddu di Cucuruzzu, que acull abrics, refugis, magatzems, tallers, habitacles; algunes d'aquestes dependències encastades a la muralla es comuniquen per passadís interior. Constituït com a hàbitat fortificat, inclou una torre de 8 m de diàmetre i 5,4 m d'altura.
CAPULA
Entre un i altre jaciment cal creuar una torrentera. Capula és un jaciment arqueològic que, a diferència de l'anterior, mostra ocupació de poblacions des del final de Neolític fins a l'Edat Mitjana. Són mostres
prehistòriques alguns refugis de roca, alguns protegits per un mur, restes de barraques i un menhir amb una espasa gravada de l'Edat del Ferro. De l'Edat Mitjana es conserven vestigis ben evidents del casteddu medieval construït pel comte Bianco al segle XI, i destruït pels genovesos al segle XVI, sobre acumulacions rocoses que són aprofitades de recolzament pels murs aparellats de carreus, i restes de la capella romànica del segle XII dedicada a San Lorenzu ubicada sota la fortalesa (un cobert de fusta en protegeix els fonaments).
prehistòriques alguns refugis de roca, alguns protegits per un mur, restes de barraques i un menhir amb una espasa gravada de l'Edat del Ferro. De l'Edat Mitjana es conserven vestigis ben evidents del casteddu medieval construït pel comte Bianco al segle XI, i destruït pels genovesos al segle XVI, sobre acumulacions rocoses que són aprofitades de recolzament pels murs aparellats de carreus, i restes de la capella romànica del segle XII dedicada a San Lorenzu ubicada sota la fortalesa (un cobert de fusta en protegeix els fonaments).
CASTEDDU DI CAPULA
De sortida del parc arqueològic abans d'arribar a la recepció s'ubica una ermita d'època moderna.