SANTA MARIA DE SERRABONA
Santa Maria de Serrabona és un antic priorat d'arquitectura romànica, edificat en dues fases dels segles XI, aleshoresesglésia parroquial, i XII, del qual es conserva l'església, el campanar, una galeria porticada i restes d'una antiga dependència. Alçat en una vall exterior del massís del Canigó, va ser consagrat a la Verge i, demés de lloc conventual, va servir fins el segle XIX de parròquia a la població de Serrabona, majoritàriament dispersa en masies pels encontorns. Són les mostres d'escultura romànica les que atorguen a aquest monument el seu valor més excepcional.
Jardí al costat de ponent
El temple, amb planta de creu llatina, presenta un claustre atípic, conformat per una sola galeria amb arcuacions, ubicada on correspondria la nau sud, que mira a un petit barranc; amb el de Sant Miquel de Cuixà són els primers exemples de claustres romànics decorats a Catalunya. L'escultura de Serrabona, part obrada per un artista que excel·leix, part pels seus col·laboradors, és una adaptació, probablement feta per les mateixes mans que les de Cuixà, obrada un decenni abans, però aquí adquireix certa originalitat i millora la factura. Els capitells d'aquesta galeria, els de la porta nord i, en especial, l'excepcional tribunaa l'interior, exemplar únic del romànic català, tot esculpit amb marbre rosa del Conflent, la fan mereixedora del qualificatiu d'obra notable de l'art romànic i principal en terres catalanes.
Tribuna a l'interior de la nau
En l'acte solemne de fundació de l'església del monestir, regit per la Regla de sant Agustí, es troba el primer esment a aquesta regla en territoris catalans, malgrat que ja devia ser coneguda i practicada de molt abans, i se suposa que és el primer assentament en dominis peninsulars d'una comunitat de canonges regulars. El retaule de Nostra Senyora de Marinyans, que data de 1342 i ara és conservada a Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà, prové d'una donació del priorat, on havia estat reverenciada anteriorment, efectuada per Bernard Palasc a finals del segle XIV.
La desfeta de la vida comunitària a Serrabona, generalitzada a partir de l'edat moderna, condemnà l'edificació a l'abandó malgrat que la seva església va ser utilitzada com a parroquial durant uns quants segles. Diverses ocupacions i modificacions a partir del segle XIX malmeteren la seva estructura que, en part ruïnosa, després de les obres de restauració del segle XX, es presenta avui dia amb les seves formes romàniques originals. Pertany al Consell General dels Pirineus Orientals que té cura del monument i ha realitzat un sender botànic al seu entorn.
Claustre-galeria
Portada nord