Santa Maria de Cervelló
L'església de Santa Maria de Cervelló, o dels Socors, és situada sota les ruïnes del castell de Cervelló, al sud del nucli antic del poble, al Baix Llobregat.
Probablement del segle XI, inicialment fou advocada a la Santa Creu, i ja s'esmenta el 904 en la donació que en feu Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès. Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló, va comprar el castell del mateix nom, situat sobre aquesta església, a la casa comtal de Barcelona i va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l'església, tot i que Sant Cugat encara hi mantingué certs drets, cosa que va provocar diferències entre la baronia de Cervelló i el monestir. Com a resultat d'algun pacte, l'església va passar a finals del segle XI a ser plena propietat dels Cervelló i des de llavors fou coneguda amb el nom de Sant Esteve de Cervelló. La nova consagració del temple el 1230, segurament motivada per les obres que es van fer com a resultat del setge del castell per part de Jaume I. Aquestes obres no van afectar la fàbrica romànica que encara es conserva. Aleshores tenia funcions parroquials. El 1587 es van portar a terme modificacions en l'edifici: el portal, el cor i les capelles laterals. El 1872 s'abandonà a causa de la construcció d'una nova església a la població que prengué les tasques parroquials. A començament del segle XX es va procedir a la seva restauració i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l'advocació de santa Maria de Cervelló.
Es tracta d'un edifici romànic, amb modificacions. D'una única nau capçada per un absis semicircular amb tres arcuacions llombardes i sengles finestres. El primer tram de la nau és ocupat per una cúpula semiesfèrica, amb un tambor amb finestrons. Exteriorment aquest element es presenta amb un cimbori octogonal, on s'hauria de situar el campanar, inexistent. Als laterals es troben les capelles afegides al segle XVI, com la porta, que també alteren l'edifici exteriorment.
Santa Maria de Cervelló (Barcelona, 1230-1290) va fundar amb algunes col·legues la branca femenina de l'orde mercedari.
Probablement del segle XI, inicialment fou advocada a la Santa Creu, i ja s'esmenta el 904 en la donació que en feu Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès. Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló, va comprar el castell del mateix nom, situat sobre aquesta església, a la casa comtal de Barcelona i va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l'església, tot i que Sant Cugat encara hi mantingué certs drets, cosa que va provocar diferències entre la baronia de Cervelló i el monestir. Com a resultat d'algun pacte, l'església va passar a finals del segle XI a ser plena propietat dels Cervelló i des de llavors fou coneguda amb el nom de Sant Esteve de Cervelló. La nova consagració del temple el 1230, segurament motivada per les obres que es van fer com a resultat del setge del castell per part de Jaume I. Aquestes obres no van afectar la fàbrica romànica que encara es conserva. Aleshores tenia funcions parroquials. El 1587 es van portar a terme modificacions en l'edifici: el portal, el cor i les capelles laterals. El 1872 s'abandonà a causa de la construcció d'una nova església a la població que prengué les tasques parroquials. A començament del segle XX es va procedir a la seva restauració i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l'advocació de santa Maria de Cervelló.
Es tracta d'un edifici romànic, amb modificacions. D'una única nau capçada per un absis semicircular amb tres arcuacions llombardes i sengles finestres. El primer tram de la nau és ocupat per una cúpula semiesfèrica, amb un tambor amb finestrons. Exteriorment aquest element es presenta amb un cimbori octogonal, on s'hauria de situar el campanar, inexistent. Als laterals es troben les capelles afegides al segle XVI, com la porta, que també alteren l'edifici exteriorment.
Santa Maria de Cervelló (Barcelona, 1230-1290) va fundar amb algunes col·legues la branca femenina de l'orde mercedari.
Història
Aquesta església estava inicialment sota l'advocació de la Santa Creu. El 904, per donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès ja s'esmenta aquesta església. Quan Ènnec Bonfill, (fundador del llinatge dels Cervelló) va comprar el castell del mateix nom, situat sobre aquesta església, a la casa comtal de Barcelona, va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l'església, tot i que Sant Cugat encara hi mantingué certs drets, cosa que va provocar diferències entre la baronia de Cervelló i el monestir.
Com a resultat d'algun pacte, l'església va passar a finals del segle XI a ser plena propietat dels Cervelló i des de llavors fou coneguda amb el nom de Sant Esteve de Cervelló.
La nova consagració del temple el 1230, segurament motivada per les obres que es van fer com a resultat del setge del castell per part de Jaume I. Aquestes obres no van afectar la fàbrica romànica que encara es conserva. Aleshores tenia funcions parroquials.
El 1587 es van portar a terme modificacions en l'edifici: el portal, el cor i les capelles laterals. El 1872 s'abandonà a causa de la construcció d'una nova església a la població que prengué les tasques parroquials. A començament del segle XX es va procedir a la seva restauració i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l'advocació de santa Maria de Cervelló.
Descripció
Es tracta d'un edifici romànic, amb modificacions. D'una única nau encapçalada per un absis semicircular, amb tres nínxols amb finestres. El primer tram de la nau és ocupat per una cúpula semiesfèrica, amb un tambor amb finestrons. Exteriorment aquest element és present per un cimbori octogonal, on s'hauria de situar el campanar, inexistent. Als laterals es troben les capelles afegides al segle XVI, que també alteren l'edifici exteriorment. Algú ha situat la seva construcció durant el segle XI.
Aquesta església estava inicialment sota l'advocació de la Santa Creu. El 904, per donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès ja s'esmenta aquesta església. Quan Ènnec Bonfill, (fundador del llinatge dels Cervelló) va comprar el castell del mateix nom, situat sobre aquesta església, a la casa comtal de Barcelona, va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l'església, tot i que Sant Cugat encara hi mantingué certs drets, cosa que va provocar diferències entre la baronia de Cervelló i el monestir.
Com a resultat d'algun pacte, l'església va passar a finals del segle XI a ser plena propietat dels Cervelló i des de llavors fou coneguda amb el nom de Sant Esteve de Cervelló.
La nova consagració del temple el 1230, segurament motivada per les obres que es van fer com a resultat del setge del castell per part de Jaume I. Aquestes obres no van afectar la fàbrica romànica que encara es conserva. Aleshores tenia funcions parroquials.
El 1587 es van portar a terme modificacions en l'edifici: el portal, el cor i les capelles laterals. El 1872 s'abandonà a causa de la construcció d'una nova església a la població que prengué les tasques parroquials. A començament del segle XX es va procedir a la seva restauració i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l'advocació de santa Maria de Cervelló.
Descripció
Es tracta d'un edifici romànic, amb modificacions. D'una única nau encapçalada per un absis semicircular, amb tres nínxols amb finestres. El primer tram de la nau és ocupat per una cúpula semiesfèrica, amb un tambor amb finestrons. Exteriorment aquest element és present per un cimbori octogonal, on s'hauria de situar el campanar, inexistent. Als laterals es troben les capelles afegides al segle XVI, que també alteren l'edifici exteriorment. Algú ha situat la seva construcció durant el segle XI.
"Història" i "Descripció" extret de la Viquipèdia