La muralla romana de Barcelona
La segona muralla romana de Barcelona es va començar al final del segle III i fou acabada al començament del segle IV. Abans hi havia hagut, ocupant el mateix perímetre, tret de la zona anomenada Castellum marítim, una muralla de menys alçada que es va decidir reforçar.
La muralla del segle III-IV era un polígon irregular, correspon a un octàgon allargat, més semblant a un rectangle amb els angles aixamfranats i feia uns 9 metres d'alçada, 4 d'amplada de mitjana i entre 1.220 i 1.350 metres de perímetre. Tenia 76 torres, de fins a 18 metres d'alçada, situades cada 6-8 metres. A les cantonades de la muralla també hi havia les torres i aquest gran nombre de torres en tot el perímetre de la muralla és el que va fer que Barcelona fos coneguda com "la ciutat coronada".
A les portes de la muralla, flanquejades per torres, l'espai entre aquestes torres podia arribar fins als 10 metres, tal com es pot observar a la Porta praetoria a la plaça Nova. Eren portes triforades (les dues que estan documentades) és a dir, amb tres obertures: una de central, més ampla, per al trànsit rodat, i dues de laterals, més petites, per als vianants.
La muralla del segle III-IV era un polígon irregular, correspon a un octàgon allargat, més semblant a un rectangle amb els angles aixamfranats i feia uns 9 metres d'alçada, 4 d'amplada de mitjana i entre 1.220 i 1.350 metres de perímetre. Tenia 76 torres, de fins a 18 metres d'alçada, situades cada 6-8 metres. A les cantonades de la muralla també hi havia les torres i aquest gran nombre de torres en tot el perímetre de la muralla és el que va fer que Barcelona fos coneguda com "la ciutat coronada".
A les portes de la muralla, flanquejades per torres, l'espai entre aquestes torres podia arribar fins als 10 metres, tal com es pot observar a la Porta praetoria a la plaça Nova. Eren portes triforades (les dues que estan documentades) és a dir, amb tres obertures: una de central, més ampla, per al trànsit rodat, i dues de laterals, més petites, per als vianants.
SITUACIÓ EN EL PLÀNOL
La muralla anava aproximadament del carrer de Gignàs i carrer Regomir a la plaça Nova (al final de l’avinguda de la Catedral), mirant de mar a muntanya, i del carrer de la Tapineria i el del Sots-tinent Navarro als carrers dels Banys Nous, de la Palla i d'Avinyó, mirant de Besòs a Llobregat.
Decumanus maximus: eix N-S
- Porta praetoria: al N
- Porta decumana: al S
Cardo maximus: eix E-O
- Porta principalis sinistra: a l'E
- Porta principalis dextra: a l'O
RESTES ARQUEOLÒGIQUES
La muralla es va bastir eixamplant només uns metres un mur anterior de menys alçada i de dibuix més octogonal, igualment de factura romana i aproximadament amb el mateix perímetre, de la qual es van aprofitar molts elements, també decoratius, com a material bàsic. Gràcies a això, en els treballs de restauració dels trams de muralla que han quedat drets després de les remodelacions successives de la ciutat, s'han trobat peces escultòriques, gravats, elements arquitectònics previs, làpides, etc. que han servir per documentar arqueològicament la història dels primers segles d'existència de Barcelona.
Es conserven en força bon estat els sectors nord i est. A la plaça Nova es conserven dues torres cilíndriques, que varen ésser recrescudes el segle XII, i que flanquejaven la Porta Praetoria de la muralla romana, coneguda per portal del Bisbe a l'edat mitjana. El sector corresponent al pla de la Seu, posat al descobert a mitjan segle XX, és el que millor deixa veure com devia ser el recinte romà, damunt el qual es va construir la casa del Degà i la de l'Ardiaca. Al carrer de la Tapineria es troba el pany de muralla romana, amb una torre de planta poligonal, que formava l'angle nord del recinte, sobre el qual s'assenten els murs posteriors de la casa de la Pia Almoina. El fragment de la plaça de Ramon Berenguer el Gran és potser el sector de muralla més interessant, per la superposició de construccions medievals sobre el mur romà, damunt de voltes que s'estenen de torre a torre. Sobre aquest sector s'assenta la capella de Santa Àgata. Sobre el sector del carrer del Sots-tinent Navarro, conegut com el carrer de les Muralles Romanes, es recolzà, damunt d'una volta apuntada, el palau de la comtessa de Palamós. La muralla romana continua pel carrer del Correu Vell, on hi ha una torre de planta circular que forma l'angle de la muralla. La resta del traçat es perd dins de construccions del carrer d'Avinyó, del de Banys Nous i del de la Palla, o bé ha desaparegut. Sota la plaça del Rei, amb entrada pel Museu d'Història de la Ciutat, pot veure's la part interna de la muralla, a més de restes d'altres edificis i carrers de la Barcino romana.
PLAÇA NOVA, PORTAL DEL BISBE I AQÜEDUCTE
El pany de muralla a la plaça Nova s'ha conservat prou bé amb les seves torres, que van ser escapçades i sobrealçades a l'edat mitjana, inclòs el portal del Bisbe. Es conserven dos arcs de l'aqüeducte, el tros just després del lloc on confluïen els dos que subministraven la ciutat, on aquest penetrava dins la urbs.
El pany de muralla a la plaça Nova s'ha conservat prou bé amb les seves torres, que van ser escapçades i sobrealçades a l'edat mitjana, inclòs el portal del Bisbe. Es conserven dos arcs de l'aqüeducte, el tros just després del lloc on confluïen els dos que subministraven la ciutat, on aquest penetrava dins la urbs.
BAIXADA DE LES COLS I TORRE A LA PLAÇA DELS TRAGINERS
RESTES AL PATI LLIMONA
RESTES DISPERSES
1- Portella de la Porta Decumana al c/ del Regomir.
1- Muralla al Pati Llimona. 2- Muralla al c/ del Call. 3- Torre i muralla al c/ Sotstinent Navarro. 4- Subsòl i interior d'una torre al Museu de la Ciutat.
1 i 2- Muralla i torre a la plaça Frederic Marès al c/ de la Palla. 3- Restes a la baixada de Caçador cantonada c/ Sotstinent Navarro. 4- Muralla al Museu de la Ciutat.
Extret de la Viquipèdia i Commons