art rupestre llevantí
"Quan l'escriptura no existia, l'expressió plàstica va ser el recurs idoni per transmetre les idees"
Les comunitats que van viure aproximadament a les darreries del Paleolític fins a l'Edat del Bronze o del Ferro, entre els anys 6.000 i 1.000 a.C., a l'arc mediterrani de la Península Ibèrica ens han llegat pintures com a mostra de la seva civilització. En aquest període les comunitats van deixar de dependre exclusivament de la cacera d'animals i de la recol·lecció de fruits i progressivament van adoptar les primeres activitats agrícoles, ramaderes i metal·lúrgiques. En tots els casos, se situen en zones muntanyoses, generalment de difícil accés, en terrenys escarpats i prop de barrancs profunds, tots ells amb certa semblança geogràfica, de fauna i de flora.
Els humans que van habitar, probablement en poblats a l'aire lliure, les muntanyes litorals i interiors d'Aragó, Catalunya, València, Castella-La Manxa, Múrcia i Andalusia van escollir abrics i coves poc profundes com a espais d'expressió o de veneració i hi pintaren i gravaren símbols i escenes de la seva vida quotidiana. S'hi expressen idees que fins aleshores eren inexistents: amb un estil naturalista, es representen escenes amb matisos narratius, lluny de figures isolades sense relació entre elles. Algunes imatges són de fàcil comprensió, però d'altres esdevenen misterioses i poc entenedores per a nosaltres, ja que representen el món simbòlic de les comunitats que les van crear. Però el tret més significatiu és que, en moltes d'elles, l'home i la dona esdevenen els protagonistes.
L'home expressa la seva relació amb l'entorn, els seus vincles amb la natura, les seves creences i, alhora, manifesta el seu domini i la seva intervenció en el medi on viu; les estratègies i tàctiques de cacera en grup, molt sovint amb llances, arcs i fletxes. Els arquers protagonitzen escenes de guerra, la qual cosa suggereix que hi havia rivalitat entre comunitats. Són freqüents les representacions de figures femenines. Activitats comunitàries i socials, com la celebració de danses o de probables rituals religiosos. En alguns casos, es detalla la indumentària, el pentinat i fins i tot, ornaments com ara plomalls al cap, braçalets als braços o sota els genolls... sens dubte signes d'una naixent diferenciació social.
Els humans que van habitar, probablement en poblats a l'aire lliure, les muntanyes litorals i interiors d'Aragó, Catalunya, València, Castella-La Manxa, Múrcia i Andalusia van escollir abrics i coves poc profundes com a espais d'expressió o de veneració i hi pintaren i gravaren símbols i escenes de la seva vida quotidiana. S'hi expressen idees que fins aleshores eren inexistents: amb un estil naturalista, es representen escenes amb matisos narratius, lluny de figures isolades sense relació entre elles. Algunes imatges són de fàcil comprensió, però d'altres esdevenen misterioses i poc entenedores per a nosaltres, ja que representen el món simbòlic de les comunitats que les van crear. Però el tret més significatiu és que, en moltes d'elles, l'home i la dona esdevenen els protagonistes.
L'home expressa la seva relació amb l'entorn, els seus vincles amb la natura, les seves creences i, alhora, manifesta el seu domini i la seva intervenció en el medi on viu; les estratègies i tàctiques de cacera en grup, molt sovint amb llances, arcs i fletxes. Els arquers protagonitzen escenes de guerra, la qual cosa suggereix que hi havia rivalitat entre comunitats. Són freqüents les representacions de figures femenines. Activitats comunitàries i socials, com la celebració de danses o de probables rituals religiosos. En alguns casos, es detalla la indumentària, el pentinat i fins i tot, ornaments com ara plomalls al cap, braçalets als braços o sota els genolls... sens dubte signes d'una naixent diferenciació social.
Home armat, Barranc de la Valltorta, Albocàsser.
Figures humanes
Són les expressions més habituals i acostumen a representar-se de manera estilitzada. Es reprodueixen homes i dones, tant de manera individual com formant agrupacions. Els arquers són els més comuns, així com les figures femenines, que sovint s'han relacionat amb divinitats.
Figures d'animals
Els animals salvatges es mostren de perfil com en les pintures rupestres del període paleolític. Sobretot es representen els animals més comuns de la fauna mediterrània de muntanya com ara bovins, cèrvids i cabres. També trobem felins, cànids i possibles cavalls o ases. La representació d'aquests animals ens revela que el clima s'havia suavitzat, circumstància que va fer desaparèixer animals com ara els bisons o els mamuts, acostumats a temperatures més fredes.
Motius abstractes
Els símbols o motius abstractes, com ara cercles concèntrics o concatenats, semicercles, creus, aspes, punts, motius triangulars, etc. són expressions habituals, sobretot en les pintures datades a l'Edat del Bronze. Aquests són difícils de desxifrar ja que probablement transmeten valors simbòlics o religiosos que esdevenen enigmàtics als nostres ulls.
Són les expressions més habituals i acostumen a representar-se de manera estilitzada. Es reprodueixen homes i dones, tant de manera individual com formant agrupacions. Els arquers són els més comuns, així com les figures femenines, que sovint s'han relacionat amb divinitats.
Figures d'animals
Els animals salvatges es mostren de perfil com en les pintures rupestres del període paleolític. Sobretot es representen els animals més comuns de la fauna mediterrània de muntanya com ara bovins, cèrvids i cabres. També trobem felins, cànids i possibles cavalls o ases. La representació d'aquests animals ens revela que el clima s'havia suavitzat, circumstància que va fer desaparèixer animals com ara els bisons o els mamuts, acostumats a temperatures més fredes.
Motius abstractes
Els símbols o motius abstractes, com ara cercles concèntrics o concatenats, semicercles, creus, aspes, punts, motius triangulars, etc. són expressions habituals, sobretot en les pintures datades a l'Edat del Bronze. Aquests són difícils de desxifrar ja que probablement transmeten valors simbòlics o religiosos que esdevenen enigmàtics als nostres ulls.
1. Abric d'ermites, Ulldecona. 2. Bous i èquids, Albarrasí, Terol.
3. Barranc del Canà, La Granja d'Escarp. (1 i 3 ©GenCat)
3. Barranc del Canà, La Granja d'Escarp. (1 i 3 ©GenCat)
1- Cèrvids a Cañada Marco, Alcaine, Terol. 2- Cèrvol ~6000 ane, Abrigo de Chimiachas, Cañones de Guara, Osca.
3- Animal a la Cova dels Vilasos, Noguera. (3 ©GenCat)
3- Animal a la Cova dels Vilasos, Noguera. (3 ©GenCat)
1- Bou a Mas d'en Ramon d'en Besso, Montblanc. 2- Mas d'en Gran, Montblanc.
3- imatge detall de la Cova dels Vilasos, Noguera. (1, 2 i 3 ©GenCat)
3- imatge detall de la Cova dels Vilasos, Noguera. (1, 2 i 3 ©GenCat)
CARACTERÍSTIQUES
A vegades, en un mateix conjunt pictòric hi conviuen diferents estils, circumstància que suggereix o bé la participació de diversos individus o bé que els dibuixos van ser realitzats en diferents fases. La roca s'utilitza com a suport i els artistes van utilitzar els propis dits, pinzells, espàtules, retalls de pells, plomes, etc.
Generalment, les figures es componen de traços simples que perfilen el contorn, reomplertes amb tinta plana, és a dir, sense barrejar colors. També es coneixen altres procediments, com ara siluetes, empremtes fetes amb els dits o l'ús del puntejat. Les pintures s'elaboraven a partir de terres, carbons vegetals, òxids de ferro, probablement diluïts amb resines vegetals o greixos d'animals per millorar la seva durabilitat i adherència a la roca. El color més utilitzat és el vermell, en totes les seves variades tonalitats. Menys habituals són els ocres i el blanc. En molt poques ocasions s'utilitza el negre.
A vegades, en un mateix conjunt pictòric hi conviuen diferents estils, circumstància que suggereix o bé la participació de diversos individus o bé que els dibuixos van ser realitzats en diferents fases. La roca s'utilitza com a suport i els artistes van utilitzar els propis dits, pinzells, espàtules, retalls de pells, plomes, etc.
Generalment, les figures es componen de traços simples que perfilen el contorn, reomplertes amb tinta plana, és a dir, sense barrejar colors. També es coneixen altres procediments, com ara siluetes, empremtes fetes amb els dits o l'ús del puntejat. Les pintures s'elaboraven a partir de terres, carbons vegetals, òxids de ferro, probablement diluïts amb resines vegetals o greixos d'animals per millorar la seva durabilitat i adherència a la roca. El color més utilitzat és el vermell, en totes les seves variades tonalitats. Menys habituals són els ocres i el blanc. En molt poques ocasions s'utilitza el negre.
Abrics amb pintures rupestres. 1 i 2- Ermita medieval de Sant Úrbez, Sobrarb. 3- Mas d'en Carles, Montblanc.
Fotografies assenyalades i text extret i modificat d'Art rupestre a Patrimoni Gencat (© Generalitat de Catalunya).